RECULL DE MOTS I EXPRESSIONS

FET PELS FILLETS I FILLETES DEL COL·LEGI PÚBLIC DE SANT LLUÍS

MARÇ 2012


* Primera revisió [només de les paraules i expressions en blau]: 16 d'abril / Eva Florit [lingüista del Consell Insular de Menorca].


Sobre tot el recull:
  • La classificació per camps semàntics no és gaire estricta, sinó més bé intuïtiva, així que qualsevol modificació de l'estructura serà molt benvinguda!
  • Les barres vermelles al final de cada línia simbolitzen la freqüència amb la que ha aparegut la paraula o expressió als reculls de les diferents classes.
  • Les paraules en blau responen a una selecció feta amb l'objectiu d'agilitzar una primera revisió del text, seguint paràmetres [sobretot subjectius] com:
la freqüència en què han aparegut, sonoritat, popularitat, interès en la memòria oral...

Sobre la primera revisió:
  • Les paraules marcades en vermell són les que no han pogut trobar.
  • Devora cada paraula Eva ha posat en negreta si està bé directament o si s'hi ha de fer qualque correcció.


CAMPS SEMÀNTICS



01_DEL CAMP

01.1_EINES

01.2_VEGETACIÓ

02_DE LA MAR

03_DE LA CASA

03.1_RECIPIENTS

04_DEL CLIMA

05_UNITATS I EINES DE MESURA

06_ALIMENTACIÓ

07_VESTIMENTA

08_TASQUES I OFICIS

09_ANIMALS

10_PARTS DEL COS

11_GEOGRAFIA / CONSTRUCCIONS

12_TEMPS / ESPAI

13_JOCS I FESTES

14_GEST

15_PERSONES I PARENTIUS

16_MATERIALS I ESTATS DE LA MATÈRIA

17_ANGLICISMES

18_FRASES FETES

18.1_COMPARACIONS

18.2_FRASES FETES DE LA MAR / DEL VENT / DE LA PLUJA / DEL CLIMA

19_EXCLAMACIONS / EXPRESSIONS / FLASTOMIES

20_MANERES DE FER / ESTAR [verbs]

21_MANERES DE SER (comparacions / metàfores?)

22_SOBRE ELS LLUISSERS I LLUISSERES.

*_ DUBTES


01_DEL CAMP
  • PAÏSSA: Magatzem de palla.
  • SELADA: Porteta petita per passar animals.
  • CARRERANY
  • CARRET D’EMPENYER: Caixó amb rodes per traginar coses (verdures de l'hort) pels voltants del poble.
  • AIXERMAR: Tallar l'herba. Correcció: eixermar ('Netejar d’esbarzers, de mates, etc.')
  • VOREJAR: Sistema de llaurar
  • ESCAMINXAR: Sistema de llaurar
  • DINAR: Sistema de llaurar
  • XARCOLAR: Llevar herbes del sembrat. Correcció: eixarcolar ('Arrencar les males herbes')
  • RESTABLE: Sembrar la terra de l'any anterior
  • BESSONS: Alforges per dur les lleteres a la bicicleta o a l'animal.


01.1_EINES
  • XIPOLL: Càvec petit. ?
  • ARADA: Eina per llaurar.
  • UXOL: Eina de manobre || 1. Espècie d'aixa, però més petita, que els fusters empren per rebaixar la fusta . || 2. Aixadeta molt menuda que serveix per entrecavar les hortalisses [del Diccionari cat-val-bal].
  • MAI: Eina de manobre
  • ESCARPRA
  • GUITZELL
  • FALÇ
  • FORCA
  • BASSETJA: Passetja, arma de tir.
  • JOU: Llenya per enganxar les bísties a l'arada.


01.2_VEGETACIÓ
  • BURRANY: Branca petita II
  • BURCANY: Tija o branqueta prima (Men.) II
  • CÒDUL / CÒDOL II. Correcció: còdol
  • ROSTOLL
  • AMETLLES MULLANES: ametlles de closca fluixa


02_DE LA MAR
  • ORATGE: Vent, especialment si no és gaire fort [dcvb].
  • LLAÜT OK
  • RAI: Xarxa (tirar el rai). Correcció: rall


03_DE LA CASA
  • MÀRFEGA: Matalàs II OK
  • LLOC COMÚ: WC
  • ALLÒ COMÚ: WC II
  • MOIXINA: orinal II OK
  • EXCUSAT: IIII

    1 m. [LC] [AQ] Instal·lació on s’orina i es fan les defecacions consistent en un recipient adequat i un dipòsit d’aigua amb un dispositiu que, en ésser accionat, fa rajar l’aigua per arrossegar les deposicions cap als baixants i les clavegueres.

    2 m. [LC] Cambra on hi ha el vàter. [dcvb]
  • FLASSADA: manta II
  • TOVALLES / ESTOVALLES: Peça de roba per cobrir la taula. IIIII
  • QUINQUÉ: làmpara de llum de petroli.
  • GRAELLES: eina per torrar al foc.
  • LLUQUETS: pals de caramuixa banyats amb sofre per encendre el foc.
  • FOGANYA: llar de foc.
  • ESCALFAPANXES: llar de foc. OK
  • UN INFERN: Fogó per escalfar el menjar. III
  • BRASSER: Per posar foc de carbó a la taula camilla. III
  • SIVERA: Camilla.
  • SEDÀS: Colador.
  • RASTILLER: Penjador de roba [jaquetes, abrics] III OK. La forma normativa és rasteller, però acceptaríem rastiller com a dialectalisme.
  • PORXOS: estança de dalt de la casa.
  • CANTERANO: Calaixera grossa per guardar roba [Expressió: Sembles un canterano! :sempre està enmig]. OK
  • FORRAC: Pestell per tancar les portes.
  • PESTELL: 3. Peça de fusta corredissa que es mou dins el trau de la pestellera per a tancar i obrir una barrera (Men.)
  • CISTERNA / XISTERNA II
  • CATIFA IIII
  • CANAPÈ: Sofà II
  • LLUM AMB CRUES / LLUM EN CRUIES / LLUM EN CRUES: llum molt fluixa [Expressió: És llum en crues! : no serveix per res] IIIII Correcció: llum amb/de cruies.
  • TABALET: Banc petit per seure. II
  • LLUM DE CARBURO
  • MARILLET: Estufa
  • ES FAMER
  • COBERTÓ: cobrellit
  • ESCUDELLAM (2): Vaixella
  • ESPERIMENT m. Treginada de bigues (Men.); cast. techo. «Era un homo molt alt, que arribava amb sa mà a s'esperiment». «Hem d'emblanquinar s'esperiment» (Ciutadella). [dcvb] A Sant Lluís no es diria emblancar?
  • TRAGINADA: sostre. Correcció: treginada
  • ESTUDI: dormitori
  • ESTORA
  • MARIDET: b) Capsa de ferro o recipient de terrissa, i antigament devegades de fusta, dins el qual es posa foc i es col·loca sota els peus per a escalfar-los (or., occ., bal.); cast. maridillo, braserillo. Maridet de fusta per escalfar-se els peus, doc. a. 1674 (Aguiló Dicc.). Amb sos peus demunt es maridet, Roq. 1. [del Diccionari cat-val-bal]
  • VÀNAVA
  • SITI: Cadira pels fillets


03.1_RECIPIENTS
  • XICRETA: escudella petita. IIIIII OK
  • MUIXIDA: escudella gran. Es deu referir a MOIXINA?
  • ESCUDELLA
  • CADAF: Recipient fondo, de terra, de vidre o de metall, amb brec i una ansa, que serveix per tenir i abocar aigua o altre líquid; [dcvb]. IIIIII OK
  • ALFÀBIA: Recipient per estojar xulla i altres. II
  • FERRADA: Tina o cub per munyir les vaques.
  • CÒSSIL: Tina de fang per rentar la roba. Cossi de fer bugada (Men.)III Correcció: cossi
  • ANCOLLA: recipient per posar seu. III OK
  • RIBELL: tina per rentar roba IIIIII OK
  • RIBELL DE RAL: recipientdefanggros.
  • SETRILL: recipient per posar oli.
  • CALDERÓ: Recipient de metall, de forma rodonenca semblant a la de la caldera, però de més poca grossària, que sol servir per bullir aigua o altres coses (or., occ., bal.); [dcvb] IIII
  • PUAL / POAL II
  • TIÀ: 1. Cassola / 1 (Men.) OK
  • ENCANDELLA: Gerro
  • ES MUQUET: Gerro [de moc].
  • PITXER


04_DEL CLIMA
  • TERRUSSSADE: Mal temps no esperat.


05_UNITATS I EINES MESURA
  • CARAMULL: Un munt, molt. III
  • UN RAL (REAL): moneda antiga [Val un ral, val molt poc]. II
  • PESSETA: moneda antiga.
  • UNA ROMANA: Balança. IIIIIII
  • LLIURES, TERÇA, UNÇA: Unitats de pes. II
  • CURUCULL: Molt ple.
  • Entre poc i massa sa mesura es passa. [també a freses fetes]. II
  • QUARTERADA: mesuradelcamp.
  • ALMUT (pronunciat “UMUT” “UN AMUT”): unitat de mesura de pes. Correcció: almud
  • BARCELLA: || 1. Mesura de gra, equivalent aproximadament a la sisena part d'una quartera; cast. barchilla. A les Balears es divideix en sis almuds; a la regió de València, en quatre almud [del Diccionari cat-val-bal]. II
  • AMBOSTA: 1. Quantitat que cap dins les dues mans juntes; [del Diccionari cat-val-bal]
  • UNA MICONA: un poquet, diminutiu de mica.
  • RAJOLÍ : un poquet, referit a líquids.
  • UN XITÓ: un poquet. No l'hem trobada enlloc
  • UNÇA: Unitat de pes, 3 unces=100gr II
  • UN CABALET o CABALLET: 10 cèntims II
  • TRAST: porció de terra, ex: “una casa de trast”
  • UN BOIX: Pala de mesura per allisar el blat || 3. Cilindre de fusta que serveix per arrasar les mesures de grans que no van a caramull (Men.); [del Diccionari cat-val-bal]
  • PIDOIG / PIDOIX ?
  • BISSELEA: caramull de monedes petites


06_ ALIMENTACIÓ
  • ESMOLLES: miques?
  • RAI: Pasta blanca caseosa que es treu per ebullició del serigot de la mantega; no és tan bo com el brossat i es menja amb sucre (Men.). [dcvb].
  • GIN
  • COCA
  • COCA EN ROA. Correcció: coca amb roes ('coca de llardons')
  • DOLCES
  • POMADA
  • BRUNDELL DE PA: tros rostit de pa.
  • PALLOFA: pell de tomàtic gin amb sifón.


07_VESTIMENTA
  • GUETES: sabatilles II OK
  • MANTELETA: xal rodó de llana.
  • UNA POLLERA: Aros pels vestits perquè s'estufessin.
  • SAU: Abric curt III OK. És un castellanisme característic de Menorca que ve del sayo castellà.
  • BIXI = VIXÍ? : Roba de cotó, de color, usada per a fer camises [dcvb].
  • ESPARDENYES
  • TABARDO : Abric > TAVARD (escrit generalment tabart) o TABARDO m.

    Vesta d'abric que cobria des del coll fins més avall de la cintura; [del Diccionari cat-val-bal]
  • BRASA: Abric
  • PEÜCS


08_TASQUES I OFICIS.

  • Pentinadora: perruquera. III
  • ENCISTAR
  • APOTECARI
  • MISSER: Advocat II
  • APOTECA: Farmacèutic II
  • SAIG: Policia municipal. II OK
  • FOSSE : Fosser?


09_ANIMALS
  • GALLINOT: gavina.
  • GALLINETA DE LA MAR: gavina.
  • MOIX II
  • Patesmusteres.: insectequequaneltoquesesfaunabolla.
  • BORN: grumer.



10_PARTS DEL COS
  • CANUT: cul.
  • TRUNYELLA: Trena de cabells (mall., men.) [dcvb].
  • BRAVAROL, BODONYA: bony, cop. Correcció: braverol/budonya


11_GEOGRAFIA / CONSTRUCCIONS
  • ROST: Pendent. [Expressió: S'aigua sempre corre pel rost].
  • ENFRONT: Façana d'un edifici. II
  • FIBLA: 6. Obertura feta a una vorera de carrer o de camí, per donar pas a l'aigua de pluja cap a l'albelló o claveguera (Men.); cast. sumidero. [del Diccionari cat-val-bal]. OK
  • BLANDER: 1. Baterell del sol. «Tot el sant dia he fet feina en es blander de sol» (St. Lluís de Men.). || 2. Blandé de lluna: lloc on dóna de ple la lluna (Ferrer Dicc.).OK blander


12_TEMPS / ESPAI
  • ANTANY: Fa temps, temps passats. II
  • ES FOSQUET OK
  • AUMON: enlloc. II
  • ENGUANY
  • ENLÀ: 1. En suspensió en l'aire, sense descansar damunt cap cos sòlid (Mallorca, Men.); cast. en vilo. || 2. fig. Embadalit, com extasiat (Mall., Men.); cast. en babia, atontado, alelado. «¿Que estàs enlà? No veus que t'ho prenen tot?»
    Estar enlà com Mahoma (Men.); Estar enlà com sa jaia Miquela (Mall.): estar enlà (en ses dues accepcions).


    Etim.: incerta. La locució estar enlà com Mahoma ens fa pensar que enlà podria venir de en Alà, i estar enlà significaria originàriament ‘estar en Déu’. La gent explica la dita locució dient que Mahoma, dins el seu sepulcre, s'aguanta en l'aire, gràcies a una combinació d'imants. [dcvb]OK
  • AQUÍ DE SÁ. Correcció: aquí deçà
  • DENSIANS: De llavors ençà.
13_JOCS I FESTES

  • JOC DE BOLLA. III
  • JOQUES: pessigolles.
  • CÒSSIGUES: pessigolles
  • SARAUS: festes OK
  • JUGAR A QUIC AMAGAR


14_GEST
  • CLINCA: f. Cop que es dóna fent llenegar sobre el popís del dit gros l'ungla d'un altre dit (Mall., Men.) [dcvb].
  • BESADA II
  • BELLUMES / PAMPALLUGUES: | 1. Lluïssors i ombres intermitents que pertorben la visió, com ocorre quan es tanquen i obren repetidament els ulls, quan passen ràpidament objectes opacs davant la vista, etc.; [dcvb] [aquí o a maneres d'estar, veure bellumes?] OK
  • MOM: fer un mom. Acció de treure la llengua davant algú per fer-ne burla o manifestar-li menyspreu (Men.). [dcvb]. OK
    «No facis moms, que és molt lleig!» IIIIIIII


  • CAPÇANADA || 1. Cop violent produït per un moviment sobtat (Men.); cast. testarazo, trompada. || 2. Desbarat, dita absurda o completament falsa (Men.).[del Diccionari cat-val-bal]


15_PERSONES I PARENTIUS
  • AL·LOTA
  • CONCO OK
  • L'AMO-I-MADONA
  • FILLETES I FILLETS
  • Monpare, momare, ton pare, ta mare
  • DE MAL NOM
  • ABADEU: noi


16_MATERIALS I ESTATS DE LA MATÈRIA
  • MABRE: Tros de pedra gros; en general, objecte de més grossària que la corrent (Men.). «Valga'm Déu, quin mabre!»
  • MAC: còdol arrodonit de la mar.
  • SUTJA: mascara de la xemeneia.
  • ESPIRA: espurna de foc.


17_ANGLICISMES
  • BLEC: Ull blec: ull inflat o congestionat per un cop violent (Menorca). Etim.: de l'anglès black, ‘negre’. [dcvb]. II OK
  • MÈRVIL II OK
  • MOC: Pitxer Etim.: de l'anglès bock, mat. sign.IIII OK
  • XENC: Part de la cama d'un animal.
  • XOC: guix. OK
  • TIM (de futbol).


18_FRASES FETES
  • Anar de can Bel·lo a can Catel·lo: Anar de casa en casa, canviar de tema en una conversa]. III
  • DeSonMel·loaSonCatel·lo: Quanescanviamoltd’opinió.
  • De Sant Bel·lu a Sant Catel·lo: Quanhasdeferunacosaifaselcontrari.
Correcció per a les tres frases anteriors: (DCVB)
De Can Mel·lo a Can Catel·lo, o de Son Mel·lo a Son Catel·lo. També acceptaríem “anar de Son Bel·lo a son Catel·lo”
  • Un Tintin i una Quintana, un Curuví i una Curvana: ?
  • Açò són figues d'un altre paner. II
  • Anar de vega / trot: anar de festa. IIII OK
  • Fer els experiments: pintar el sostre d'una casa II
  • Ves a encalçar xibeques! / Anar a caçar xibeques III OK
  • No te’n recordis de Santa Bàrbara quan troni
  • Ai bon jesuset vos que vas fer el món rodó, ho haguessis fet cantellut tothom hi ves cabut. II
  • Dos galls dins d'un galliner mai canten bé.
  • Éscoms'asede'nMoraquedetots'enamora: quanunvolloquel’altreté. IIII OK, però amb la correcció “d'en”.
  • Totes les deixades són/seran perdudes. II
  • No et deman la lluna.
  • Ses coses clares i es xocolati espès.
  • No mescleu ous amb caragols. II
  • Està ple de clots i bonys.
  • Quan no té bony té forat: tenir sempre coses, queixar-se…
  • N'hi ha per na Clara i sa filla.
  • No enredis la boga. II
  • Açò és de l'any 2.
  • Per Nadal una passa de pardal.
  • Per Sant Antoni una passa de dimoni.
  • Arribaramissesdites: quans’arribatard. II
  • Cadavegadaquepixafauncompte: quecanviamoltesvegadesd’idea.
  • Quindiapassa,anyempeny.
  • Caure de becus: caure de cap. ?
  • Açò són 8 i 9 i cartes que no lliguen: quan les coses no acaben de “quadrar.
  • Tenc set, idò pixa i beu a galet.
  • S'en va anar a n'orris: quan una idea o projecte es comença, però no s’acaba. II Correcció: Se'n va anar en orris
  • Fum de formatjada: quelcom sense consistència, que no existeix.
  • Tresballaenses: quansóntreshihamoltd'escàndol.
  • Jaestàescatat: quanjahemacabatunacosa. OK
  • Feinafetafabonaire: Esdiuquantensfeinapendent.
  • Passarunfum: Quanunpassapena,quanhacostatdeferalgunacosa.
  • Deixarcórrersabolla: Dirunamentida.
  • Sortir des solc.
  • Hihapermatarunaseapessics: Quanhihamolttempsperferunacosa. II OK, però amb la correcció “N'hi ha...”.
  • Sembles de Lo!
  • Qui no corre, vola! II
  • Joans, Peres i ases n'hi ha per totes les cases
  • Ara és hora, que el pet és fora!
  • Bonballtenim!: quanhihaunproblemaIIIII OK
  • Estar de xàxara.
  • Bada enfora i cauràs aprop. OK, però amb la correcció “a prop”.
  • No passis s'arada davant es bou: ves passa per passa, no t'anticipis. II
  • Si tens fres estreny es culet.
  • Gallina vella fa bon brou.
  • Salut i feina i bon forat per amagar s'eina.
  • Quin molt abraça, poc estreny: Qui vol abarcar molt poc aconsegueix de veritat. II
  • Porc a mitges mai és gras. II
  • Carrer banyat, calaix aixut.
  • Tens es braç que te roda.
  • Aquest la sap llarga.
  • Vés a filar estopa!: que te’n vagis.
  • Vés a pastar fang!: que te’n vagis.
  • És un filicomis: és un embull. II
  • No siguis beneit: no facis beneitures.
  • Fer-se ses piules: pentinar-se.
  • So romana no en treu més: d'on no n'hi ha no se'n pot treure?
  • Ara és hora Pere meu!: arribar o fer ses coses tard.
  • Açò és pa i mel: cosa fàcil.
  • Qui sap fer un covo sap fer un paner!: tant li és fer una cosa com s’altra. II
  • Arribar i empènyer: fer tot d’una.
  • Et posaré ses peres a quatre!: quan no creies?
  • Ets un borinot de panxa blanca!: quan un es movia molt.
  • Eima, que cervell en venen!: seny.
  • Tal dia farà un any: t'has de pendre bé sa vida.
  • Qui més frissa més tropissa. II
  • Fot qui fot i visca el rei.
  • Qui tot sol s'ho menja tot sol s'ofega.
  • Qui no menja digues, menja dagues.
  • És un capdellet de molí!: que no calla mai.
  • És un mac de pica sola!: No serveix per res.
  • Ni casa ni fugat, ni fat ni salat.
  • Coa baixa.
  • Barba fresca i morros aixuts.
  • S'operació ha anat bé però madona és morta: extret de l'amo en Xec de s'Ullastrar. OK
  • No el tocaria ni amb una canya d'enfora.
  • Fot-li xaloc en canal!: fote-li pes dret. No siguis tan tiquismiquis. OK
  • Fer cama de conill: tornar-se endarrera en una cosa.
  • Xerrar pes colzes: xerrar molt.
  • Més llarg que un dia sense pa: una cosa interminable.
  • Passar més fam que un mestre d'escola: patir gana o tenir poc.
  • Si tens gana, roeguet una cama!
  • Per Nadal cada gallina a n'es seu corral: es dia de Nadal tothom menjava a ca seva.
  • No saps que t'enmenjenques!: no saber el que dius.
  • Cagar la pruna: anar de panxa.
  • Ni rei ni roc: sense ordre ni concert.
  • Des teu cap en faràs osques.

18.1 COMPARACIONS
  • Estàs com un llum.
  • És com un rupit.
  • Ets més ase que en Taleca: quan algú és caparrut. OK
  • És més just que sa pell des nas.
  • Ets com es dijous.
  • És alt com una canya fel·lera: ser alt i prim.


18.2_FRASES FETES DE LA MAR / DEL VENT / DE LA PLUJA / DEL CLIMA

  • Fer vorera: anar a agafar coses de la vora de la mar. OK
  • Fer cabot: anar a pescar i tornar sense res. Sembla que seria “fer capot”.
  • Anar la mar i no trobar aigua.
  • Quant surt la tramuntana dura una setmana.
  • Tramuntana pura, tres dies dura.
  • Llebeig, aigua veig. II
  • Tronsenfora,aiguaaprop: estàapuntdeploure.
  • L'aigua de juliol cap pagès la vol.
  • Llunatombada,pescadorajagut: Quanlallunaestàtombadamillornopescar.
  • Saupaidonatotl'anyésbona: Sempreésbontempsperpescarsaupesiestimardones.
  • Qui vol peix que es banyi es cul.
  • Fa un dia de retxa: Fa un dia molt guapo. III OK
  • Elcelestàempedrat.D’aquí3diesestaràbanyat.
  • Nadal sense lluna, ni blat ni pastura.
  • S'aigua sempre va a la mar.
  • Boirada de caneló, d'aquí tres dies, sa o, a vegades sí, a vegades no.


19_EXCLAMACIONS / EXPRESSIONS / FLASTOMIES

  • Idò: Tens raó. IIIIIII OK
  • Va gros
  • Catxindena! III
  • Bon repunyeta món! II OK
  • Me catxis!
  • Com ho duim?
  • Uep!
  • Ep!
  • Xino Xano II
  • Què te som dit?
  • Quinburdell!:quanhihadesordre.
  • Déumunesguard!
  • Bajanada: Feta o dita pròpia de bajà, irracional; [dcvb]
  • Remistos! II OK
  • Remil i una!
  • FER MATX m. Destroça, dany considerable (Mall., Men.); cast. daño, estrago, destrozo. «Ha caigut un llamp i ha fet molt de matx». «No deixeu entrar ses cabres dins es sembrat, que faran matx!» II


20_MANERES DE FER / ESTAR [verbs]

  • Fer figa: estar molt cansat, estar apunt de rompre.
  • Estarcruixit!: cansat. OK
  • Bramar: plorar. OK
  • Bec / becada: Dormideta curta i feta sense jeure (Men.) Fer un bec. [dcvb] IIII
  • Deixondir-se IIIIII OK
  • Fer un mos: menjar alguna cosa. III OK
  • Tastar
  • Empegueir-se
  • Fer sa punyeta.
  • Fer befa: Enriure-se'n.
  • Li ha agafat un sacardiu!: quan algú està enfadat o enrabiat. II OK
  • Xalar: passar-s'ho bé. OK
  • Fet trons.
  • Alabiorxa: quanunacosaestàtorta.II OK
  • Anarnefrat: anarferit.
  • Anar amb falderet: anar amb poca roba.
  • Fer jutipiris. IIIII OK
  • Ferendemeses: Quanalgúfatrastades.
  • Anar a romandre. IIIII OK
  • Xerrameca.
  • Enviar comandacions: 3. pl. Salutacions afectuoses que s'envien a un absent (Mall., Men.) [dcvb]
  • Tenir talent: Gana
  • Menja-miques: poc menjador
  • Fer moixanies: Acaronar
  • Esmorteït: mig mort.
  • Enferritjat envergit i engalavernat: Totes amb el mateix sentit , tenir el cos cansat, dolorit.
  • EMPIPAR
  • GOMBOLAR: Cuidar / Agombolar?
  • ENDONGAR: reparar.
  • ATIBORRAT: ben ple.
  • ESTAR AVESAT: Acostumat II
  • FER BEFA: Enriure-se'n
  • ESCARRINXAT: Arrapat, romput
  • RENYINÓS,RENYINOSA: estar malalt
  • CLAPIR
  • ARRAMBAR: per anar a sa caseta.
  • ENXUMAR: Ensumar
  • XUMAR: «Xumar molt i anar dret, és raret» (Men.).
  • AGATINYAR , ALADROGUES: fer es “xistós”
  • CALCIGAR: trepitjar OK
  • TRAVELAR: Tropissar.
  • REBUGIR
  • Estar esbadalit: Embadalit (Men.). IIII
  • FER UN ESCLOVELL: xerrar, contar-ho tot i molt.
  • NO PAGAR DEUMA: imposts.
  • XALESTA OK (adjectiu: xalest/a)
  • COP PIU
  • ALES ABAIX
  • FER ES CUECS : morir, acabar.
  • Estar ben pitjat.
  • Xarmorar: aixugar



21_MANERES DE SER ( COMPARACIONS_METÀFORES)

  • BANAULA: Curt d'enteniment i de coratge (Mall., Men.) [dcvb]. OK
  • MESQUÍ: 1, el mot mesquí és viu principalment a l'illa de Menorca, on es pronuncia sovint besquí i s'usa especialment el diminutiu mesquinet o besquinet. [dcvb]. OK
  • ETS UN MAC! : Capclòs, que difícilment comprèn les coses (mall., men.); [dcvb].
  • SAC DE NERVIS
  • GRENYAL
  • QUEN: Pot ser que vengui de QUERN, que vol dir en el punt de maduresa?
  • ENTREMELIAT: Pillo
  • BERGANTA OK (al·lot/a)
  • MALAVERANY: Mal criada.
  • MAL FETENC: Antipàtic. OK, però junt MALFETETENC (malhumorat).
  • FIGA FLOR: Molla.
  • FLORIS: Moll.
  • TREMPA LLUMS: No sap fer res.
  • BADA BADOC: Sempre bada.
  • Ser un culferistol. Correcció: culfaristol
  • Rabassut
  • Tarambana
  • Dianxe: eufemisme, per diable. ¿Y com dianxa teniu tan de pit y tan de braó?, Alcover Rond. i, 54. El dianxe són ets atlots, Ignor. 11.
  • SER FALAGUERA (pilla, entremaliada…)


11_SOBRE ELS LLUISSERS I LLUISSERES
  • A Sant Lluís qui no és pobre és ric.
  • Dur fems cap a Son Ganxo: estalviardoblers. II
  • A Binifadet fan i callen.
  • ElsdeSantLluísduenunsac: tenenfamadequerepleguentotelquepodenitambédesermoltfeiners.
  • Ellluïserambsacpertotva: esdeiaqueesdeSantLluíssemprehorepleguentot / Es des sac”
  • LLISES: nom antic de les Lluiseres.?
  • A les sis un cavall gris per anar a córrer a Sant Lluís.


*_? DUBTES

  • XITOI
  • BASIVA: Existeix baciva
|| 1. Ovella que no cria o no està fecundada (pir-or., or., occ., Maestr., Mall., Men.); cast. vacía, horra. Per cascuna bèstia bassiua, doc. a. 1283 (RLR, iv, 54).També es diu de les cabres, i a vegades de les vaques i egües que no crien.
|| 2. Ramat de moltons, xaies i ovelles estèrils, o sia del bestiar que no cria (Vallespir, Ripoll, Lluçanès, Empordà, St. Feliu de P., Artà, Valldemossa). N'hi havia un pastoret que guardava la bassiva, cançó pop. (ap. Milà Rom. 45). «En tenir sa llosa tiba | ja tenim es tord estret; | ves alerta, pastoret, | que sa guarda de s'esplet | no se mescli amb sa baciva» (cançó pop. mall.)
|| 3. Dona estèril (occ.).
|| 4. Dona corpulenta (Ciutadella).
|| 5. Bou de baciva: el bou que no llaura (Mall.),
|| 6. Capellà de baciva: home tonsurat que solia tenir un benifet i no arribava a ordenar-se de prevere mai (Mallorca). Després d'havé fet una berba amb qualque vicecapellà d'aquests qu'hey sol havê a moltes parroquies, y qu'un pagès diria “capellans de bassiva”, Maura Aygof. 53.
Loc.
—Tenir ses ovelles de baciva: sofrir contrarietats en el negoci, no anar-li bé (Migjorn-Gran).
Fon.: bəsíβə (pir-or., or.); basíβɛ (Sort, Tremp, Ll., Pla d'Urgell); basíβa (Esterri, Tamarit, Tortosa, Maestr.); bəsívə (mall., men.).
Etim.: del llatí vacīva ‘buida’, això és, que no cria.
  • MURMOM
  • XEREBET: Correcció: xarbet
  • NÒME Nòmer?
  • ALLAUBA
  • Fressossa. De l'adjectiu fressós/fressosa ('que fa fressa, renou')?
  • TOMP: capital d'una casa ? Tomb?
  • REQUINCURE: meticulós. Format a partir de requincar ('adornar exccessivament'). La forma correcta seria requincura.
  • MOXINA. Correcció: moixina
  • VENTAES. Correcció: ventalles
  • ESPESSETGES
    de passetja > bassetja = fona?
    d'especejar ('fer peces o trossos')?
    d'espessir ('fer més espès')?
  • FILLA: cloaca ? El DCVB recull l'accepció 'ramificació de la sèquia mare'.
  • REMPURESES
  • ANDANGADORA Adjectiu: andangador/a ('sortidor') No ho trob documentat. Ve del castellar andar?
  • BALADRÉ: cridón ? Correcció: baladrer.
  • ARXUP: aljub.
  • BIDOLLA
  • MUDORSU: estar malament.
  • RENGU: Adjectiu: rengo/a ('que va coix').
  • DEBEMA
  • XEBUC: Correcció: eixabuc ('xàfec' o bé 'crit molt fort')
  • FER CAPOT (RES, CERO) ?
  • DEIXAR FITONS ? Segons el DCVB un fitó és una cosa menuda o insignificant.
  • CUXUFAT: no sortir. D'escarxofat ('posar-se ben ample en el seient amb tota comoditat')?
  • BABELUXU
  • VONYOVAL