PUNT DE PARTIDA:


Abans que res, just a l’inici dels primers esbossos de la proposta, decidim que partirem de quatre idees que ens agradaria aconseguir amb la façana:
  • Que reflexi el moment de construcció de l’edifici.
  • Que mantengui relació amb l’activitat que es desenvolupa dins, de manera que també ens parli de quin tipus d’edifici es tracta.
  • Que connecti amb el lloc on s’ubica, és a dir amb l’entorn i amb les i els habitants del poble.
  • Que dóni continuïtat als elements arquitectònics que identifiquen l’urbanisme de Sant Lluís: les façanes blanques i llises [sense elements volats] i la continuitat de la línia de cornisa als carrers del centre.
D'aquesta manera volem que sigui una façana que no caduqui com ho fan les modes, sinó que continuï essent significativa per qui hi conviu.


QUÈ PROPOSAM?

A partir d’aquí, prenem el so i la paraula com a dos elements amb els que podem vincular l’interior i l’exterior: per una banda perquè són significatius i constants en relació a les activitats que es desenvoluparan dins del Teatre i, per l’altra, per la seva importància en la representació i percepció de l’entorn.
Així, enlloc de treballar amb so i paraula en un sentit més universal (podríem haver triat una partitura de Beethoven o un text de Shakespeare), plantejam que els sons i les paraules representats facin referència al lloc en concret on es situa aquest teatre, vinculant la façana al context, l'entorn i els habitants de Sant Lluís.

Per tant, proposam la plasmació del paisatge sonor i la cultura popular oral de Sant Lluís en el moment de la construcció del Teatre. Els espectres freqüencials de sons característics del poble, paraules i expressions que diuen o deien els lluisers i lluiseres i el moviment de les boques pronunciant-les conformaran una composició que quedarà gravada al formigó blanc de la façana.


COL·LABORACIÓ AMB EL COL·LEGI PÚBLIC DE SANT LLUÍS
Aquesta idea ve lligada al desig d'iniciar una estreta col·laboració de base, des de l'inici i durant tot el procés amb els habitants de Sant Lluís, com a màxims coneixedors del seu voltant i evidenciant la importància del procés col·lectiu en el disseny d'un edifici d'ús públic.

Davant la necessitat d'haver d'acotar la col·laboració amb un col·lectiu concret i la bona relació, disposició i energia del Col·legi Públic de Sant Lluís, proposam als fillets i filletes treballar juntes, a partir de dos tallers: un de Paisatge sonor de Sant Lluís i l'altre de Cultura Oral de Sant LLuís.

  • Tot el material generat i el procés dels tallers, es pot consultar als següents apartats d'aquesta mateixa wiki:
  • TALLER 1_Cartografia sonora de Sant Lluís, procés de desenvolupament classe per classe: 3er A , 5è A, 5è C.
  • TALLER 2_Cartografia cultura oral de Sant Lluís i producció de motlles de boques, procés de desenvolupament classe per classe: 1r Cicle, 3r A, 3r B, 3r C, 4t A, 4t B, 4t C, 5è A, 5è C.

esbós_façana.jpgEsbós_boques_lletres.jpg


SOBRE ELS SONS I LA MEMÒRIA

El motiu de representar una cartografia sonora de Sant Lluís a la façana parteix de la idea que cada lloc té un caràcter sonor propi. El so té un impacte emocional i físic a la vida de cada organisme viu del lloc i és precisament a partir de les emocions que construïm la memòria personal.

Juan Gil, al seu text "La auralidad consensuada. Paisaje sonoro y redes sociales", parla de l'entorn sonor propi, identitari i que cohesiona un col·lectiu social:
Cada entorno y cada situación -pero también cada acto y cada instante-, están vinculados inexorablemente a unos sonidos concretos que los caracterizan y los identifican, o los individualizan, frente a las acústicas de otros espacios y contextos.
[…] Los sonidos funcionan entonces como elementos de cohesión o de diferencia. Las culturas poseen sus propias acústicas a partir de las que se crea una red de significados, una relación en la cual se solapan sonidos “útiles” y “residuales” construyendo una “identidad” aural, una conciencia de pertenencia a uno o a varios grupos, en un entramado de realidades transversales en las que se funde memoria y presente conformando un paisaje sonoro que se define entre los polos que Murray Schafer denominó lo-fi y hi-fi . [1]

Entenem que a una façana d'aquestes característiques hem de plantejar quelcom que vagi més enllà d'un motiu decoratiu compositivament atractiu. Per això plantejam un disseny que, partint dels sons del lloc, interpel·la als habitants de Sant Lluís, fent-ne partíceps directes als més joves, alhora que registra una instantània de memòria d'un moment concret en la història del poble, el moment de construcció del teatre.

La voluntat d'enregistrar, i fixar un instant sonor, en el moment de construcció d'aquest edifici públic, guarda relació amb es processos de fixació de l'experiència perceptiva.
Els sons eren efímers per naturalesa, fins que arribà el fonògraf. La seva invenció a finals del segle XIX […] no només canvià l'aspecte de la indústria musical sinó que transformà radicalment la percepció auditiva de l'homo sapiens sapiens.
Quan algú enregistra un so, pot fixar el rastre de la seva experiència auditiva d'aquest so. Pitjant el botó de “rec” decideix fer possible la transferència d'aquesta experiència, transmetre el seu rastre a algú altre: aquell que serà en un futur i, evidentment, a altres persones. Memorització i transmissió són els punts principals de la fonografia. Al llarg del segle XX, sons, música, i paraules han estat fixades en cilindres de cera, en discs de vinil, després magnèticament enregistrades en cinta de cassette i finalment, digitalitzades i repartides a través d'Internet. Podem escoltar una vegada i una altre aquesta gran col·lecció d'experiències d'escolta. La tecnologia d'enregistrament sonor ha transferit la memòria dels sons fora del cos humà.” [2]

Un teatre/sala polivalent, on es desenvoluparan activitats culturals de caire performàtic, és essencialment un espai que et predisposa a acurar tots els sentits i endinsar-te en una experiència perceptiva. Anar a veure una obra de teatre, un espectacle de dansa o escoltar una peça de música, implica que cadascú faci un esforç d'interpretació, de decodificació d'allò que ens és mostrat per tal que s'estableixi algun tipus de comunicació.
Per tant, és interessant que la façana mantengui aquest mateix esperit, predisposant-te ja, just abans d'entrar a l'edifici, a mantenir una actitud curiosa, a establir relacions entre les paraules i els diagrames que s'hi veuen reflectits, a cavil·lar i a interpretar possibles relacions.


ANOTACIONS SOBRE CULTURA ORAL:

Entenem que paraules i expressions que sent i empra una comunitat, constitueixen també la seva identitat cultural.
Ens sembla especialment interessant treballar amb la llengua precisament ara que des del Govern de les Illes Balears s'està exercint una coacció a la identitat lingüística de les Illes com feia anys que no vivíem.

Cultura popular / folklore
Francesc de Borja Moll, en el núm. 1 de la col·lecció Quaderns de Folklore, editat pel Col·lectiu Folklòric Ciutadella, defineix la paraula folklore amb aquestes paraules:
«S’ha usat i s’usa molt la paraula folklore. Fins i tot jo diria que s’usa massa i convindria reduir el seu ús quan donam a la paraula un sentit més seriós; perquè el nom de folklore s’ha desacreditat molt aquests cinquanta anys darrers (…) perquè han falsificat el seu concepte. S’ha donat com a folklòric només una petita part d’allò que és patrimoni de la ciència popular, i encara aquesta petita part s’ha falsejat en convertir-se en exhibició, en espectacle i en negoci de cara al turisme.(…)».

Notes sobre el procés del Recull de Paraules
Hauríem pogut recórrer als Quadern de Folklore i encofrar un seguit de paraules curioses segons el nostre criteri, però trobàvem molt més interessant [sense despreciar l'interès i el ric treball dels Quaderns] prioritzar les relacions que es generen amb la recerca de les paraules i expressions entre habitants del poble, la transmissió oral entre avis i fillets, la construcció d'un pont generacional i el contagi de l'interès per la identitat lingüística.
Així, és possible que la xarxa, les relacions i els processos que es generen a partir d'aquest treball, siguin més rics que allò que finalment quedarà gravat a la façana, però que, en certa manera, contendrà el ressò de tot el procés que hem fet.


RELACIÓ FORMA CONTINGUT / PERQUÈ HO REPRESENTAM AIXÍ ?

La forma en si ja parla d'allò que ens explica:

  • Les ones sonores ens evoquen relleus geogràfics que podem relacionar amb instantànies d'un paisatge, alhora que ens parlen del paisatge sonor de Sant Lluís.
  • Les boques en relleu, amb diferents obertures, expressen moviment, el moviment de la parla. La correlació boca, parla, oralitat queda reflectida en la forma en sí. En aquest cas les boques es refereixen a la memòria oral i a la cultura oral de Sant Lluís.
  • Introducció de la representació simbòlica pròpia de les noves tecnologies: el so, ja no representat damunt pentagrama sinó amb freqüències extretes del processat digital; combinat amb representacions figuratives de les boques, que apel·len a un procés escultòric més artesanal.


RECERCA / REFERENTS VISUALS

tira_referents1.jpg
Tira_referents3_despatx.jpg
tira_referents2.jpg



[1] Juan-Gil. La auralidad consensuada. Paisaje sonoro y redes sociales [online]. Vigo, España, Escoitar.org, julio de 2007 [versión de abril de 2008].
<http://www.escoitar.org/La-auralidad-consensuada-Paisaje>

[2] Notes de la conferència al Center for Art and Technology, Yannick Dauby. Taipei National University of the Arts, abril 2007. <http://www.yannickdauby.net>.